Per fi, ja han arribat !
No saben res aquests de la redacció... Amb el rollo de les eleccions ianquis s'han tirat dues setmanes als Estats Units en hotels de 4 i 5 estrelles i cobrint tots els punts calents d'informació, és a dir: Nova York, Washington, Chicago, Miami i es clar San Francisco, no fos cas, (això si, a wisconsi no hi han anat no). Total ja s'han petejat tots els USA en un viatge pagat per l'empresa. I mentrestant jo aquí, sol, cardant-me de fàstic. Jo bé que els hi vaig dir que se m'emportesin, que els podria ser útil, però em deien: "ui nano, un esdevendiment com aquest requereix a bons professionals i a tu encara et falten moltes hores de vol. Queda't aquí i ves a cobrir els senglars a veure que fan".
Doncs sabeu que us dic! ho sento però el dia que jugaven els senglars no m'anava bé d'anar-hi (els havia promès als nens que els portaria al cine). Res més, com que suposo que aquest serà el meu darrer article, aquí us quedeu. A tomar vent!
el becari
Després d'alguns dubtes a l'inici del maig (o mach o matx o match) solventats amb una solvència aclaparadora pel cancerber (o ca Cerber, el guardià de la porta de l'adés) senglar la maquinaria senglanenca va engreixar els pistons i no va fer esperar l'afició per començar a cantar els aleluies que ompliríen l'estadi durant tota la nit. Cinc gols com cinc ratjos de llum tardoral van caure implacables sobre els desconcertats enemics que no van trobar a la banqueta elements suficients per a la reacció. Després del merescut descans els senglars es van relaxar i no va ser fins ben entrada la segona part que, davant la pasivitat de l'atac rival, van clavar la terrible estocada final en forma de quatre barraques més. Poc abans d'acabar el partit l'entrenador (un menda) va regalar a l'afició uns minuts de l'esperat retorn del seu 9 (el mateix menda) , que havia estat escalfant amb una il·lusió digne de menció durant tot el partit i aquest va correspondre amb un golet d'oportunista amb la seva nova cama bona (l'esquerra) que va arrodonir el resultat final. Al final del partit els jugadors van saludar a l'afició que s'havia desplaçat a l'estadi des del centre del camp i en Just es va quedar amb la bimba, bolla, pilota o baló com a record inolvidable dels seus sis buts (influència de la meva estada al TolouseCF).
ResponEliminaCRÒNICA DEL REPORTER SUPLENT DEL REPORTER SUPLENT PER BAIXA TEMPORAL DEL CAPITÀ I CRONISTA OFICIAL