BECARI HAS BEGUT OLI

La mare que et va parir becari, ja ens n'ocuparem nosaltres de que no tornis a fotre mai més els peus en una redacció. Ja pots començar estudiar una altra carrera perquè la de periodisme t'ha caducat. Resa perquè no et cardem pels jutjats per insults, calumnies i difamacions.
Sort n'hem tingut d'un jugador -amb estudis- dels senglars (no en direm el nom per no trastocar la seva tranquila vida a la plantilla) que ens ha enviat una crònica detallada del partit i que a continuació us la reproduim íntegrament:

-Després d'alguns dubtes a l'inici del maig (o mach o matx o match) solventats amb una solvència aclaparadora pel cancerber (o ca Cerber, el guardià de la porta de l'adés) senglar la maquinaria senglanenca va engreixar els pistons i no va fer esperar l'afició per començar a cantar els aleluies que ompliríen l'estadi durant tota la nit. Cinc gols com cinc ratjos de llum tardoral van caure implacables sobre els desconcertats enemics que no van trobar a la banqueta elements suficients per a la reacció. Després del merescut descans els senglars es van relaxar i no va ser fins ben entrada la segona part que, davant la pasivitat de l'atac rival, van clavar la terrible estocada final en forma de quatre barraques més. Poc abans d'acabar el partit l'entrenador (un menda) va regalar a l'afició uns minuts de l'esperat retorn del seu 9 (el mateix menda) , que havia estat escalfant amb una il·lusió digne de menció durant tot el partit i aquest va correspondre amb un golet d'oportunista amb la seva nova cama bona (l'esquerra) que va arrodonir el resultat final. Al final del partit els jugadors van saludar a l'afició que s'havia desplaçat a l'estadi des del centre del camp i en Just es va quedar amb la bimba, bolla, pilota o baló com a record inolvidable dels seus sis buts (influència de la meva estada al TolouseCF).CRÒNICA DEL REPORTER SUPLENT DEL REPORTER SUPLENT PER BAIXA TEMPORAL DEL CAPITÀ I CRONISTA OFICIAL-

la redacció