PASSEIG
Efes Micro 0 - Senglars 7
El match ha tingut poca història. Resumint: aguante al darrera i solvència al davant. Amb l’equip ben posat al camp i trenant més que en el darrer partit, els gols no han trigat a arribar i a la fi de la primera part el partit ja estava encarrilat (3 a 0). Dues coses a destacar: la classe de l’Alfons i la sequera d’en Just.
Les poques arribades de l’equip contrari l’Alfons les ha resolt a la perfecció, demostrant que pot jugar en un “gran” com els Senglars i pujant posicions de cares a la inclusió en l’equip ideal de la lliga.
Què l’hi passa a en Just?. Hi ha debat i fins i tot en el vestidor era el tema més comentat (aixó sí, d’amagat per no desmotivar al crack de l’equip). Porta dos partits sense marcar. Es pot parlar de crisis?. Sembla que dins mateix de la plantilla hi divisió d’opinions. Hi hauria un sector més crític que creu que s’ha relaxat i que caldria baixar-lo a la defensa i posar-lo al costat del capità perquè aquest el fes anar a rollo. També però, hi ha un altra part de la plantilla que creu que no n’hi ha per tant i que ja marcarà.
En fi, que només en Just pot acabar amb aquest debat.
el capita: “és el millor”Preguntat sobre la polèmica el capità ens responia: “ la mare que us va parir collons de periodistes, no sé d’on heu tret la informació que dins de la plantilla hi ha debat. Aixó són coses vostres, de la premsa, que sempre busqueu merder. En Just és el millor, i quan al proper partit faci un hat-five llavors que direu? Au, aneu a tomar pel cul!”. Davant aquesta resposta els periodistes hem optat per no fer més preguntes ja que perillava la nostra integritat.
el tiquis miquis del blog
Alfons (9)
Jordi (8)
Pau (8)
Lluís (8)
Teixi (8)
David (8)
Marc (8)
Pere (8)
Just (6)
La redacció
divendres, 27 de març del 2009
divendres, 20 de març del 2009
3a Jornada
VIATGE A DELFOS
Senglars 2 - Nou i el Xava 2
D’entrada des de la redacció demanem disculpes a l’afició pel retard en la crònica de la tecera jornada. La raó és que el nostre enviat especial, davant el pobre espectacle ofert pels senglars en el seu partit de dimarts i aconsellat per en Just, que ja havia pronosticat que una victòria no volia dir guanyar la guerra, ha viatjat fins a Delfos per consultar l’Oracle i saber si allò que els seus ulls havien presenciat significava algún mal presagi i si finalment els Senglars acabarien guanyant aquesta guerra.
Avui per fí hem pogut posar-nos en contacte amb ell (no sense dificultats, degut a l’accidentada geografia de la zona), i ens ha fet saber que finalment, i després d’un llarg i perillós viatge ha pogut consultar l’Oracle. Que aquest l’hi ha assegurat que l’empat havian estat només un avís dels Deus, per recordar als Senglars que les grans gestes i epopèies només estàn reservades als Deus i als seus enviats a la terra, i que els Senglars no n’eren pas de representants divins. Malgrat això, l’Oracle assegura que els Deus permeteràn que els Senglars acabin guanyant aquesta llarga guerra però que a canvi exigiràn com a mostra d’humilitat i submissió que el proper penalti el llenci l’alfons. L’Oracle també ha enviat un missatge al capità perquè no es preocupi pel seu greu error en el segon gol dels rivals, que els Deus davant l’excel.lència del seu joc, han volgut que la resta dels senglars vegin que també és humà, i que aquest segueix liderant amb fermesa l’equip cap a la victòria final.
Mentre el nostre enviat ens donava la puntació del tiquis miquis la comunicació s’ha tallat i ens ha estat impossible de tornar a restablir-hi el contacte. Per tant aquesta jornada no hi ha puntuació. Esperem que estigui bé i que torni aviat que la factura va pujant.
Aupa Senglars!
Senglars 2 - Nou i el Xava 2
D’entrada des de la redacció demanem disculpes a l’afició pel retard en la crònica de la tecera jornada. La raó és que el nostre enviat especial, davant el pobre espectacle ofert pels senglars en el seu partit de dimarts i aconsellat per en Just, que ja havia pronosticat que una victòria no volia dir guanyar la guerra, ha viatjat fins a Delfos per consultar l’Oracle i saber si allò que els seus ulls havien presenciat significava algún mal presagi i si finalment els Senglars acabarien guanyant aquesta guerra.
Avui per fí hem pogut posar-nos en contacte amb ell (no sense dificultats, degut a l’accidentada geografia de la zona), i ens ha fet saber que finalment, i després d’un llarg i perillós viatge ha pogut consultar l’Oracle. Que aquest l’hi ha assegurat que l’empat havian estat només un avís dels Deus, per recordar als Senglars que les grans gestes i epopèies només estàn reservades als Deus i als seus enviats a la terra, i que els Senglars no n’eren pas de representants divins. Malgrat això, l’Oracle assegura que els Deus permeteràn que els Senglars acabin guanyant aquesta llarga guerra però que a canvi exigiràn com a mostra d’humilitat i submissió que el proper penalti el llenci l’alfons. L’Oracle també ha enviat un missatge al capità perquè no es preocupi pel seu greu error en el segon gol dels rivals, que els Deus davant l’excel.lència del seu joc, han volgut que la resta dels senglars vegin que també és humà, i que aquest segueix liderant amb fermesa l’equip cap a la victòria final.
Mentre el nostre enviat ens donava la puntació del tiquis miquis la comunicació s’ha tallat i ens ha estat impossible de tornar a restablir-hi el contacte. Per tant aquesta jornada no hi ha puntuació. Esperem que estigui bé i que torni aviat que la factura va pujant.
Aupa Senglars!
dimecres, 4 de març del 2009
2a Jornada (segona divisió)
LA BATALLA DE PALAU
Skonto de risa 2 Senglars 4
Conten les cròniques, que van ser sis els cavallers que respongueren a la crida a combat feta per lo rei i senyor nostre, per mantenir així el domini del seu reialme que, a les primeries de l’any 2009 era assotat pels continus embats dels sarraïns.
Dins el bisbat de girona, molt a prop del tossal anomenat la Creu de Palau, és on produí l’esperat encontre amb l’exèrcit moro. Durant la primera escomesa enemiga, lo cavaller Alfons –portador del penó reial- resultà lleument ferit (1 a 0). Fou llavors quan lo Capità –richome i prohom dels cavallers- ordenà de mantenir les posicions i encomanat-se a la protecció de lo Déu Nostre Senyor, decidí enviar lo cavaller Just i lo cavaller Teixi a etzibar contínues ràtzies a lo enemic moro. La seva lluita sense treva aconseguí de malferir a tres sarraïns (1 a 3). Entretant, lo gros de l’exèrcit sarraí continuava assetjant les defenses reials, i tot i la encarnissada lluita de lo cavaller Manel i lo cavaller Jordi, lo enemic moro aconseguí de tornar a ferir lo cavaller Alfons que encara que anés protegit amb el seu elm, no pogué evitar que un infidel li escapcés l’orella amb despit (2 a 3). Aquest fet feu que l’exèrcit sarraí s’embravís i imposés un setge ferotge sobre la posició catalana. Lo Capità –richome i prohom dels cavallers- manà defensar a sang i fetge lo penó reial, i que aquell que permetés que lo cavaller Alfons fos ferit de nou, seria desposseit de tots els seus bens i enviat a galeres. Alhora lo Capità –richome i prohom dels cavallers-, veient que los sarraïns deixaven desguarnida la seva defensa manà atacar la reraguarda mora, comesa que encomanà a los valerosos cavallers Just i Teixi que, no poguent refusar tan noble causa i amb l’ajut lo Déu Nostre Senyor, es sobreposaren al cansament i a les ferides de la batalla i assestaren un seguit de ràtzies fins que aconsseguiren ferir de mort al cabdill sarraí -ab ben skonto al risa- (2 a 4) foragitant així definitivament de les terres catalanes de lo rei i senyor nostre lo moro infidel.
La redacció
el tiquis miquis del bloc
Alfons (10)
Jordi (10)
Manel (10)
Pau (10)
Teixi (10)
Just (10)
Skonto de risa 2 Senglars 4
Conten les cròniques, que van ser sis els cavallers que respongueren a la crida a combat feta per lo rei i senyor nostre, per mantenir així el domini del seu reialme que, a les primeries de l’any 2009 era assotat pels continus embats dels sarraïns.
Dins el bisbat de girona, molt a prop del tossal anomenat la Creu de Palau, és on produí l’esperat encontre amb l’exèrcit moro. Durant la primera escomesa enemiga, lo cavaller Alfons –portador del penó reial- resultà lleument ferit (1 a 0). Fou llavors quan lo Capità –richome i prohom dels cavallers- ordenà de mantenir les posicions i encomanat-se a la protecció de lo Déu Nostre Senyor, decidí enviar lo cavaller Just i lo cavaller Teixi a etzibar contínues ràtzies a lo enemic moro. La seva lluita sense treva aconseguí de malferir a tres sarraïns (1 a 3). Entretant, lo gros de l’exèrcit sarraí continuava assetjant les defenses reials, i tot i la encarnissada lluita de lo cavaller Manel i lo cavaller Jordi, lo enemic moro aconseguí de tornar a ferir lo cavaller Alfons que encara que anés protegit amb el seu elm, no pogué evitar que un infidel li escapcés l’orella amb despit (2 a 3). Aquest fet feu que l’exèrcit sarraí s’embravís i imposés un setge ferotge sobre la posició catalana. Lo Capità –richome i prohom dels cavallers- manà defensar a sang i fetge lo penó reial, i que aquell que permetés que lo cavaller Alfons fos ferit de nou, seria desposseit de tots els seus bens i enviat a galeres. Alhora lo Capità –richome i prohom dels cavallers-, veient que los sarraïns deixaven desguarnida la seva defensa manà atacar la reraguarda mora, comesa que encomanà a los valerosos cavallers Just i Teixi que, no poguent refusar tan noble causa i amb l’ajut lo Déu Nostre Senyor, es sobreposaren al cansament i a les ferides de la batalla i assestaren un seguit de ràtzies fins que aconsseguiren ferir de mort al cabdill sarraí -ab ben skonto al risa- (2 a 4) foragitant així definitivament de les terres catalanes de lo rei i senyor nostre lo moro infidel.
La redacció
el tiquis miquis del bloc
Alfons (10)
Jordi (10)
Manel (10)
Pau (10)
Teixi (10)
Just (10)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)