Skonto de risa 2 - Senglars 4
Ningú és perfecte. És per això que un parell de pajares de cinc minuts són l'explicació dels dos gols encaixats. Llevat d'aquests parells d'incidents, la resta del partit es va desenvolupar sota la tònica habitual de la temporada: colocació excel·lent de la defensa, pressió intensa de la mitja i al davant a sentenciar. Res a dir. Com a anècdota comentar que aquesta vegada en Lluís es va quedar sense mullar. Els que si ho van fer van ser en Pere (en dues ocasions), en Teixi i en Marc. Així doncs sembla que aquest any els gols estan molt repartits, una prova més de que l'equip funciona com a bloc i que no tenim especial dependència de ningú (llevat del capità, és clar!). També fer una menció especial al porter reserva (Manel) que tot i no haver jugat fins ara, va demostrar bones maneres reivindicant així un lloc a l'equip (tremola Ivan).
Força Senglars!
i seguim...
i seguim...
Felicitat companys!!! aixì m'agrada continuant guanyant. Ja m'està b q tingui competencia en el meu lloc, si no m'acomodaria i no milloraria, perque empitjorà ja no es pot,jeje. Ens veiem en el proper partit. Salut.
ResponEliminaIvan.